Aquest any 2012 es commemora el cinquantè aniversari de la primera edició de Nosaltres, els valencians, una obra fonamental, a més de brillant, en la trajectòria de l’ l'intel·lectual valencià més important i lúcid del segle XX. Això passava el 1962. Fuster va engegar el motor de molts joves i no tant en l’època fosca, la d’un Estat Espanyol marcat per la dictadura. Un nou aire entrava en forma de llibre, al vent. Han estat moltes les reedicions successives que se n’ha fet, el més important, la quantitat de lectors que ha tingut i té. Un abans i un després en la història del nostre País.
Nosaltres els valencians, és com una illa, en el sentit que els temes tractats no esgoten ni de bon tros, les preocupacions de l’autor. Abans de Nosaltres, altres llibres com ara: El descrèdit de la realitat (1955) Les originalitats , Figures del temps, Indagacions possibles, Judicis Finals…mostrarien la gran capacitat de Joan Fuster.
Un home curiós i culte on ponteciarà la seua saviesa amb gran capacitat d’anàlisi, d’agudesa reflexiva. Vindrien d’altres llibres: Diccionari per a ociosos, Causar-se d’esperar, L’home mesura de totes les coses, Conselles, proverbis i insolències…
El Llull celebra aquest aniversari penjant els seus aforismes, les seues clucades d’ull, el seu sarcasme i la seua ironia; la reflexió profunda amb cartolines de colors; els alumnes de 1r Batxillerat A i L, dirigits per la professora Fina Cardona, han triat el seu Fuster. Ell, ben segur, hagués estat encantat de recolzar un alumnat tan participatiu, tenint en compte que la primavera 2012 ha estat seua!!!!
Sí, sí, pengem aforismes amb cartolines de colors, fil de pescar i pinces d’estendre al corredor de l’ Institut! Manifestem de forma senzilla el nostre respecte i estima a l’home, a l’intel·lectual més gran del País Valencià. Estimem la literatura i estimem la nostra. Us deixem la fórmula sarcàstica que el mateix Fuster aplicava a la nostra literatura, en Judicis Finals:
Un càlcul estadístic, bastant perfecte, fet sobre la massa total de la literatura catalana produïda d’ençà la Renaixença, em dóna per resultat que, quant a la temàtica:
A) El 60 per 100 és una glossa més o menys acadèmica d’aquells versos de Verdague que diuen:
Tot sia per vós
Jesuset dolcíssim;
Tot sia per vós
Jesús amorós;
B) un 30 per 100 tracta de l’Empordà;
i
C) el 10 per 100 restant s’ocupa dels temes habituals en qualsevol literatura civilitzada.
Mostra organitzada per la professora Fina Cardona amb els alumnes de Llengua i Literatura: 1r. Batxillerat A &L; L
Tot agraint la col·laboració de Josep Beltran, per la realització del retrato i les caricatures de Joan Fuster.
